Dotze vint-i-vuit
He tingut la impressió a les 12:28
Que em queia el pantaló a les 12:28
M’he tocat el mentó a les 12:28
Mirant a l’horitzó a les 12:28
12:28, 12:28, 12:28, 12:28
12:28 (bis)
Dotze, dotze (bis)
Vint-i-vuit, vint-i-vuit (bis)
No és l’hora de res
No és l’hora de ningú
No és una hora punta
Ni l’hora assenyalada
No és l’hora del te
Ni l’hora del vermut
No és llarga ni curta
És una hora exacta
Estic aquí a la feina
Fent el mateix de sempre
Pensant en coses meves
Que res tenen a veure
Tinc aquí un munt de notes
He de mirar-les totes
Però jo tota l’estona
Estic mirant la hora
És una hora normal
No té res d’especial
No és intempestiva
No és transcendent, no importa
No és l’hora del pati
Ni l’hora de plegar
No és cap hora fixa
És una hora morta
Dotze, dotze, dotze vint-i-vuit
Dotze, dotze, dotze vint-i-vuit
12:28, 12:28
Dotze, dotze (bis)
Vint-i-vuit, vint-i-vuit (bis)
Em creuo amb un home
Li pregunto la hora
Ostres tot d’una
Ja són tres quarts de dues
Però aquesta és la cançó de les 12:28
Aquesta és la cançó de les 12:28
Dotze, dotze (bis)
Vint-i-vuit
Autor(es): Pau Olivé
