
Drax que riuen de tu
Aquest any, han tornat a sortir les flors
I han vist, que no era com els anteriors
Boscos plens de colors
Bèsties jugant sense pors
Llacs flueixen per les valls
Sense pressa món avall
No hi ha Jordis, no hi ha Leies,
només dracs i unes abelles
Però hi ha somnis i orelles
Per sentir-nos vius i tendres
Portes Sant Jordi al pit
Roses que cauen pels ulls
tot pensant-te a mitjanit
Dracs que riuen de tu