EGO
Perquè sempre que et veig a tu et puja l'ego
a mi em puja el tempo
no hi ha Julieta ni Romeo
Cada vegada em convenço
de que sé que és el que tinc clar,
i que el que no és clar no ho defenso,
que aprenc a base de realitat
però mai em mantinc constant,
sempre canviant el meu cap delirant delirant delirant.
Femení o masculí, això que més dona,
feromones no només entre homes i dones,
trenquem tot allò que ens van imposar,
delirant delirant pel que diran
semblo que em torni boig, estic impacient,
sempre pensant en el que dirà la gent,
però quan em pregunto que està bé i què malament,
veig que el cor és el metge i el cap el pacient.
De vegades només em cal saber, que res és etern
que viure és anar fent, mentre vas i vens...
Perquè sempre que et veig...
Sempre que et veig em puja el tempo,
m'accelero, m'acceleres,
el tic-tac del metrònom que se'n va,
però fora la claqueta, fem música,
improvisant, fem jazz, fem rap, fem ská,
que t'importa si m'agraden les noies,
tot és un esquema del patriarcat,
que ha de cremar cremar cremar.
Una construcció quer cau, deconstrucció dins d'aquest kaos!
Si diu quita quita quita mariquita,
jo dic, mica en mica s'omple la pica,
tu ets aquell que sempre a l'ham d'aquest sistema pica,
aquell machi que a cada noia l'ull pica,
sempre aquella sensació estranya,
de estar amb ell i tenir més potes que una aranya,
trencant el binarisme a cada passa,
molts anys patint però ja se us ha acabat la caça.
Autor(es): Deconstrucció
