El castell
Hui hem fet un castell
amb mans, braços i peus.
Tou, tremolós i breu;
fragilíssim.
I en mirar cap avall
hem vist el món des d'ací,
ple, verd, vast i lluent,
i l'hem fet nostre.
L'imperfecte castell, diran,
no ha arribat a cap cel.
Llavors, per què l'hem fet?
Quin sentit té?
Demà tot seguirà
com els dies normals.
On encaixa el castell?
Què ens ensenya?
Potser mostra un camí;
una manera de fer.
O el castell som tu i jo
arribant fins ací.
L'esperança en un puny;
contenint l'alé
sobre els muscles d'algú
que potser tremolava.
Tremolava com tu.
L'imperfecte castell, diran,
no ha arribat a cap cel.
Llavors, per què l'hem fet?,
quin sentit té?
Demà tot seguirà
com els dies normals.
On encaixa el castell,
què ens ensenya?
El castell som tu i jo
arrabassant-li a l'avenc
un instant d'equilibri.
El castell som tu i jo.
Autor(es): Abraham Rivas
