El cor a un puny
Potser darrere d’aquells murs,
el món deu perdre el seu color,
aquí el temps ens crida el teu nom
I no sé com va arribar el moment
en què es va enderrocar de cop la balança cap a un costat.
Volem que sàpigues que aquí… tots desitgem veure’t sortir!
I volant, sempre queda volar i apretar ben fort els nostres cors,
per poder veure que la sang ens manté vius
I així ens fa avançar per un camí de filferro espinós
que dibuixa una traïció...
L’amor i l’odi simplement...
ens fan sentir humans
El món gira eternament
I sortir a un altre lloc volant
per sentir el vent a la cara
preparant el moment somiat
esperant a la sortida
amb el cor a un puny alçat
I seguim dia a dia lluitant i alcem el cap
A l’horitzó hi ha els teus ulls, la nostra connexió!
I just aquí, mai podrem dir
que no ens hem esforçat en plorar com vencedors
ràbia, força i frustració!
L’amor i l’odi simplement...
ens fan sentir humans
El món gira eternament
I sortir a un altre lloc volant
per sentir el vent a la cara
preparant el moment somiat
esperant a la sortida
amb el cor a un puny alçat
“Dins la desil·lusió
l’infern crema eternament
Però al camí de foscor, on ara tots estem
ens seguirem buscant
i cridant omplim el buit!”
I sortir a un altre lloc volant
per sentir el vent a la cara
preparant el moment somiat
esperant a la sortida
¿ser lliure quin preu té?
Pagant eternament
Jo també t’esperaré amb el cor a un puny alçat!
