El cor es trenca
Ja sé que és en un tres i no res
que la vida va i ve i no s’atura per res... I què sé jo.
Però, tot i així, menteix-me,
digue’m que segueix havent-hi entre tots dos
un petit espai on no es pon el sol
i on no existeix el temps ni el dol.
Allà on vagis, si tu vols, vindré;
tant me fa el destí, tant me fa el perquè.
Jo ja sé que quan el cor és cec
no sap del cert el que sent,
i sovint et menteix, amor,
però saps que en un racó profund de la meva ànima
hi ha aquell dolor
per seguir creient en una il·lusió
i en una vida per gaudir.
Per què em vas curar quan em faltava vida
si ara em deixes de nou al cor una ferida?
Qui aconseguirà que m’emocioni,
qui em demanarà que mai no l’abandoni,
qui em vindrà a tapar quan la nit sigui freda,
qui vindrà a curar-me aquest cor que ara es trenca,
qui em portarà la primavera avui que gela
i abaixarà la lluna per fer-hi una festa?
Digue’m, si tu te’n vas, digue-m’ho, vida meva,
qui vindrà a curar-me aquest cor que ara es trenca?
Donar del que tens només allò que et sobra
mai no ha estat compartir, sinó donar almoina, amor.
Si no ho sabies tu, ja t’ho explico jo.
Després de la tempesta, sempre arriba el recés.
Però sé que, després de tu, després de tu no queda res.
Per què em vas curar quan em faltava vida
si ara em deixes de nou al cor una ferida?
Qui aconseguirà que m’emocioni,
qui em demanarà que mai no l’abandoni,
qui em vindrà a tapar quan la nit sigui freda,
qui vindrà a curar-me aquest cor que ara es trenca,
qui em portarà la primavera avui que gela
i abaixarà la lluna per fer-hi una festa?
Digue’m, si tu te’n vas, digue-m’ho, vida meva,
qui vindrà a curar-me aquest cor que ara es trenca?
Autor(es): Alejandro Sanz
