El desconsol
El cel era tant màgic
que tot es tornà fràgil.
Ara l’ombra es desdibuixa
enmig d’aquesta pluja.
Ja no brillen les estrelles
el desconsol va amb elles.
I de sobte, quan el sol
s’endú la matinada,
I l’ocell aixeca el vol
I dibuixa mil colors.
I de sobte, quan el sol…
Autor(es): Ramon Cugat
