El dia que...
El dia que triomfi una rialla
damunt un crit i sobre un gest roí
el dia que els arbres de la plaça
respirin prou i ens donin els seus fruits.
El dia que els mestres ens ensenyin
la gran lliçó resum dels grans amors,
quan els amants defugin les paraules
i tot tancant les aules,comencin de un nou mon,
el dia que aprengui que m’estimes
faré la més bella cançó.
El dia que un cinc de deu s’aixequi
desafiant la llei de gravetat
i el pas de l’anxeneta que sorprengui
un núvol blanc damunt el campanar.
El dia que el so d’una sardana
faci fremir arreu del meu país
i sense que l’aturi cap muralla
faci de missatgera
la veu del seu clarí,
i expliqui que ha fet cau en una estrella,
potser la més clara i feliç.
El dia que s’alcin les senyeres
tenyint el cel de groc i de vermell
el dia que damunt la nostra terra
regni la pau i els dies siguin nets.
El dia que un raig de lluna plena
mostri el camí que fuig de la tristor,
viurem de ple la nova primavera
i el cant d’una sirena
a tots ens ompli el cor
Llavors quan prengui cos la gran quimera
haurem retrobat l’horitzó.
