El dimoni del bressol
Plora la meua filleta
I l’agafe del bressol
Li oferisc la mamelleta
Me l’aparta i no la vol
Que tindrà esta pobreta
Que no vol llet de sa mare
Se li ha fet la pell blanqueta
I fuig dels braços de son pare
La sentim xuplar de nit
I mos diuen “són les dents”
Però diu el meu marit
Que pareix que està bevent
Ai, Mareta, ai, Mareta
Que hi ha algú que mos té enveja
Han pres d’ull a la xiqueta
I estan tornant-mos-la lletja
Si no ho pares, ai, Mareta
Prompte mos voran de dol
Vindrà a endur-se la xiqueta
El dimoni del bressol
