El llenguatge dels cossos
Asseguts en la humitat del crepuscle
somriem cadascú al seu lloc;
La música corprèn llunyanies,
garbellem els gestos quan ja no hi són:
paraules que ens treuen la pols
i ens fan més nosaltres,
vives espelmes acerant la nit,
que ens dirà
si aquest és el camí que cal llaurar
-canyars de verd silenci-
o si cal plegar les canyes
i navegar, navegar...
Autor(es): Isabel Garcia Canet, Sandra Monfort
