El meu enemic
Faig retombar el baix,
la música dub m’encisa.
Les notes acaricien dolçament
els meus timpans.
Crònica absurda
d’un amant capficat,
que busca l’experiència
d’un amor fins ara mai trobat.
Vull afegir timbals,
fer saber que ha arribat
la presència d’aquest jove
que estava espantat.
Desperto del meu somni,
veig la realitat.
Em trobo amagat
en un forat que m’he creat.
Que sonin les guitarres,
per desmuntar paraules,
que m’ajudin a ser jo
en aquest escenari.
Que l’energia
de la ràbia
exploti en aquest concert.
Que les notes d’eufòria
se les emporti el vent,
i que tot el present
es torni menys consistent.
He d’aprendre a riure’m del prenc
i no emborratxar-me amb la merda de
l’inconscient!
Dispara, carrega, a l’aire.
Els núvols apareixen, la tempesta arriba.
Intenta, intenta, que la foscor no
t’envaeixi.
Surt al carrer, mira qui ve!
Aquí està el fill de puta més proper.
Torna a apuntar, dispara!
Abans que sigui massa tard...
Semblo un drogat sense droga.
Em miro al mirall,
veig la obsessió entre els meus ulls.
El forat del que abans n’he parlat,
s’ha fet més profund
del que hagués imaginat.
I jo pensant en la sortida
ni me n’he adonat
del que ha passat.
Busco preguntes,
no trobo respostes,
almenys l’enigma
mirant els meus monstres.
M’estic perdent a mi mateix.
O planto cara,
o el meu camí ja està traçat.
Haig de superar la por,
creure més en el meu jo.
La indecisió és el que més em mata.
Em poso els auriculars i trec
la meva millor arma!
Que es prepari,
amb la música jo faig de pirata!
Dispara, carrega, a l’aire.
Els núvols apareixen, la tempesta arriba.
Intenta, intenta, que la foscor no
t’envaeixi.
Surt al carrer, mira qui ve!
Aquí està el fill de puta més proper.
Torna a apuntar, dispara!
Abans que sigui massa tard...
Li he donat, crec que s’ha acabat...
Espero que el cel s’aclareixi.
M’he venjat, s’ha acabat...
La meva paciència s’ha esgotat.
You, you, man. Think properly.
You ain’t doing nothing wrong.
Only try to continue líving happy,
this is what you have to do.
Li he donat, crec que s’ha acabat...
Espero que el cel s’aclareixi.
M’he venjat, s’ha acabat...
La meva paciència s’ha esgotat.
Autor(es): Marc Serrano
