El meu pais
El meu país és un ocell
que viu reclòs en una gàbia
perdigonades a la pell
plomes perdudes pels fusells
del rei d’Espanya.
Fa tres-cents anys rebé un allau
que capolà les esperances
d’anar endavant, de viure en pau,
de governar tots sols l’arjau
del gran viatge.
El meu país és or, el meu país és sang
rajant per quatre barres que portem arrapades
i mai no ens deixaran.
Té gust de sal i vi i aromes de fonoll,
és amic d’harmonies, patró de poesies
i mestre del color.
Caldrà entre tots cercar el camí
que obri de nou les esperances
que ens duguin lluny de la foscor,
cridem de nou als segadors
hem de combatre.
I que tot torni a ressorgir
com Fènix feu de dins les cendres
remodelem-nos l’horitzó
arrecerats pel Canigó,
anem a vèncer.
El meu país és or.......
Un dia clar despertarem
d’aquest malson que tant ens pesa
i el sol de nou escalfarà
les llars del poble català
ple de fermesa.
Amb mans unides pels carrers
tots ballarem una sardana
direm adéu al temps perdut
dins de la gàbia quiets i muts
¡Visca la Pàtria!
El meu país és or.......
