El meu poble és un xiquet
El meu poble és un xiquet
que camina eixugant-se les mans a l’aire.
Ve l’estiu rialler,
mentre cauen taronges i es trenquen arbres.
El meu poble és de foc
per les tardes, quan Irta es fa horitzó.
Tinc un poble fet cançó
amb ferides i marques que no passen dol.
A les nits els carrers estan orfes
i et vetllen comptant les passes,
sols fanals i balcons,
vella roba estesa vesteix les cases
Hi ha un vaixell enfonsat
i guitarres que canten després de sopar.
Des del port fins al far
cangrejeres, la platja i gavines cridant.
Ai, silenci i aigua.
Ai, els ulls tancats.
La flama, el tabaco i els ulls tancats,
el Puig, el dimoni i els ulls tancats,
mercromina a les ferides i els ulls tancats,
és el pes dels dies i els ulls tancats.
És l’adéu d’una xiqueta i els ulls tancats,
és la vida a la plaça i els ulls tancats,
la bossa a l’esquena i els ulls tancats,
I les mans a l’aire i els ulls tancats.
És el pes dels dies que tanquen els ulls.
El meu poble és un xiquet,
juga lliure al carrer i no en sap d’hores.
És la mare que el vesteix
i que el crida a sopar quan ja estan les sobres.
Com un plor ve el Mestral,
una tromba d’olors, un setrill ben farcit.
Són uns llavis tallats,
una dona plorant, el marit dorm al llit.
Ai, silenci i aigua.
Ai, els ulls tancats.
La flama, el tabaco i els ulls tancats,
el Puig, el dimoni i els ulls tancats,
mercromina a les ferides i els ulls tancats,
el pes dels dies i els ulls tancats.
És l’adéu d’una xiqueta i els ulls tancats,
és la vida a la plaça i els ulls tancats,
la bossa a l’esquena i els ulls tancats,
són les mans a l’aire i els ulls tancats.
És el silenci, és l’aigua, i els ulls tancats,
són guitarres que ploren i els ulls tancats.
És el vent Mestral que ens marca
EL PES DELS DIES QUE TANQUEN ELS ULLS.
Autor(es): Dani Tejedor
