El pantà
Tot sol m'he endinsat en el pantà
diuen que al bell mig hi ha una illa
on s'hi amaga un manantial
qui en beu reneix
perd la por a fer-se vell
perd la por a ser oblidat
perd la por als somnis que no has fet realitat
I ara sóc aquí enmig del pantà
tinc llot a les cames i uns insectes
ennuvuolen el meu cap
brunzint, fiblant
Ja no veig la riba, tampoc albiro l'illa
la fatiga m'envaeix i penso en tornar
Des de ben petit sentint cançons
sobre herois que van creuar el pantà
i que tornaven tan canviats
altius, segurs
dient que era impossible
explicar com era l'illa
a la gent com jo
que mai no haviem anat enlloc
Un dubte m'ofega, com una mà que m’aixafa el cap fins l'aigua, i m’ofega
i si era mentida, i no hi ha cap illa?
només por
por de tornar al poble amb les mans buides
Autor(es): Pol Fuentes
