El pres i el carceller
El món s’obre a cada instant
cal saber jugar el que m’univers
ens ha donat
Mai ningún no m’ha ensenyat a somniar
Mil realitats possibles són allà
només cal sortir-les a buscar
Obre el cor i tanca els ulls
tanca els ulls
I què diran?
I què pensaran?
I en quina cort em jutjaran?
I quan dimonis me n’adonaré
que soc el pres i el carceller?
Som com un riu:
des del cim fins al mar sempre viu
Som diferents en cada moment
som com el vent
la nostra força és transparent
Som com el mar
amb més poder del que sabem
Som com el sol
som el motor que tot ho mou
Som música, som art
Som el bé i som el mal
I què em faran?
Em faran mal?
Ai què en faran de mi?
I quan trigaré a descubrir
que soc víctima i botxí?
I què dirán?
I què pensaran?
I en quina cort em jutjaran?
I quan dimonis me n’adonaré
que soc el pres i el carceller?
Autor(es): Carles Dordella
