El rostre del vent
Jo vull ser com el rostre del vent,
Que passa per la frontera sense cap preocupació.
Lliurant la batalla, com la llum quan està naixent,
Als peus de les nostres muralles hi ha la boca d'un canó.
I el destí l'han escrit uns quants buscant poder,
Que reneguen i ploren, que reneguen i ploren.
I el final, decidit per uns quants buscant poder,
Que reneguen i ploren, que reneguen i mai enyoren.
Jo vull ser el foc que remou la terra, les branques que mou el vent.
Jo vull ser el foc que remou la terra, la força que va creixent.
Jo vull ser com el rostre del vent.
Jo vull ser com el rostre del vent,
Que neda per l'aire amb la força d'un cicló.
Lliurant la batalla, com la llum quan està naixent,
Ferotge i temible com un gran boxejador.
I el destí l'han escrit uns quants buscant poder,
Que reneguen i ploren, que reneguen i ploren.
I el final, decidit per uns quants buscant poder,
Que reneguen i ploren, que reneguen i mai enyoren.
Jo vull ser el foc que remou la terra, les branques que mou el vent.
Jo vull ser qui passa per la frontera, la força que va creixent.
Jo vull ser el foc que remou la terra, les branques que mou el vent.
Jo vull ser el foc que remou la terra, la força que va creixent.
Jo vull ser com el rostre del vent
