El teu refugi
No hi ha res millor que desitjar-te.
Tu ets com el sol calent i jo, un desastre.
Mai és suficient, no acabo mai corresponent-te,
però no hi ha res més maco que anar provant-ho sempre.
No soc ordenat però jo ho intento.
No recolliré els petons que vaig deixar-te, ho sento.
Seguim estimant-nos amb els anys, saps que t’espero.
Si em passes per la vora, es congela el temps, en fer-ho.
Qui m’havia de dir a mi
que tot això ens passaria.
Deixa’m ser el teu refugi.
Ara deixa’m que t’ajudi.
Aguantem-nos fort la vida.
I et recordo, si ho oblides,
que hem crescut junts, sempre lluitant-ho.
Sense voler, vam agradar-nos.
I, després de tot, m’adono
que ja no tinc por de dir “t’adoro”.
Deixes que m’enfadi jo endevino
que no soc de rendir-me,
només soc feliç si et miro.
I per molt que busco, sé que amagues les ferides.
M’agrada tant quan balles sense saber que algú et mira…
Poses cinc vegades les alarmes
i tornes a adormir-te, no t’importen les trucades.
Deixes el cafè a mitges i jo sempre m’ho miro.
I quan em deixes un encàrrec,
sempre me n’oblido.
I penses qui t’havia de dir
que tot això ens passaria.
Deixa’m ser el teu refugi.
Ara deixa’m que t’ajudi.
Aguantem-nos fort la vida.
I et recordo, si ho oblides,
que hem crescut junts, sempre lluitant-ho.
Sense voler, vam agradar-nos.
I, després de tot, m’adono
que ja no tinc por de dir “t’adoro”.
Autor(es): Pablo Moreno de Alboran
