Els Déus fumen
El pes de l'eternitat
sobre les teves espatlles
les ferides dels avantpassats que treurem a la llum
el dibuix dels electrons
el soroll de les paraules
que mai mai mai no et vaig dir
… no et vaig dir...
Crido perque em sentin els Déus
que fumen darrera els núvols
Crido perque em sentin els Déus
que fumen d'amagat
A la punta del barranc
cauen pedres rodolant
quan no penso el que sento
és aquest inèrcia extranya que ens empeny
que no entenem
que algún dia ens matarà
i ens farà volar
Crido perque em sentin els Déus
que fumen darrera els núvols
Crido perque em sentin els Déus
que fumen d'amagat
Autor(es): Clara Poch i Marçal Calvet