Els entusiasmats
Aquí volem viure entusiasmats,
aquí prenem focs que ens incendiïn la sensibilitat.
Aquí triem viure entusiasmats,
aquí prenem focs que ens incendiïn la sensibilitat.
Algunes nits el Parc de l’Escorxador s’omplia d’ombres, hi havia guerra
contra els tristos del Putxet i els sarcàstics de Badal, contra els vençuts de La Creueta.
Jo era un cínic d’Horta amb rang, donava ordres a la rereguarda
quan un cotxe va frenar i aquells desconeguts van rodejar-me.
Em van emmordassar i el que manava més va dir, portem unes paraules,
no són uns manaments, ni els articles de cap llei; les sents per dins, no les acates.
Les hem vist convèncer les persones més a lloc i les més espatllades
però tranquil, aquí no et jutjarem, no temis cap pregunta inadequada.
Si alguna cosa volem la meva gent i jo
no és servir d’exemple, no és tenir raó.
Si alguna cosa anhelem és la vibració,
l’esclat de bogeria en els ulls de l’inventor.
Aquí volem viure entusiasmats.
Vaig despertar-me hores després, vaig trobar al puny tancat monedes pel trajecte.
La nota deia, si un bon dia decideixes contactar, deixa una espelma a la finestra.
Estem organitzats, vivim en societat, topem amb tu a les cantonades,
anem al súper, a la pelu, busquem plans pel cap de setmana.
Si alguna cosa volem la meva gent i jo
no és servir d’exemple, no és tenir raó.
Si alguna cosa anhelem és la vibració,
és contemplar el gran show de les sinapsis en acció.
L’enemic és molt llest i ens supera en recursos i en nombre,
sap què vol i ho aconsegueix.
L’enemic estiueja a primera línia de costa
i no està fent presoners.
Aquí volem viure entusiasmats,
aquí prenem focs que ens incendiïn la sensibilitat.
Aquí triem viure entusiasmats,
aquí volem una bona història abans que la veritat.
Amb luxe de detalls, amb luxe de detalls.
