Els llacs
Dies clars, dies de gel,
endavant, no hi ha paranys.
Abraçats no tindrem fred,
en aquest lloc on morirem.
Esclata el cel, quan vindràs?
Som aquí, això ja ho saps.
No sé perquè no sempre et veig,
no voldrem mai ser el mateix.
Hivernarem traçant el temps,
el curs del riu, la seva veu.
Ja no serem el que érem,
no mirarem mai enrere.
Esperarem pacients l'hivern,
les tempestes buscarem.
Sobre la neu ja queda el rastre
de les nostres petjades.
Totes les cançons són ciutats,
totes les cançons que han cremat.
Els llacs
Nedarem per primer cop
per tots aquests llacs,
encara tan suaus.
Nedarem tots els llacs
que mai van glaçar,
que sempre vas veure
d’un lloc tan llunyà.
Encara ets tan bonica
malgrat tots els anys
que fa que els mires.
Explicarem aquells secrets
plens de coses
que encara hem de fer.
Llença-ho tot al pou més fosc,
I mira’m com,
com si fóssim,
com els millors.
com els millors,
com els millors,
com els millors.
