Els llops ja no udolen
Felicitat fingida, la forca està llesta, tens la soga al coll
segueix les normes,sempre observant, ells sempre invisibles,
tu sempre guiat.
No t'allunyis d'aquest traçat sepultat en ciment, ofegat de mentides .
On no hi creixen flors i els llops ja no udolen.
Quan tot es pudreix les aus negres ja volen.
Llibertat fingida, esclaus de la mentida
Colecciona mort i menja merda.
Fes el relleu. Ets un ninot, una ànima en pena
No t'allunyis d'aquest traçat sepultat en ciment, ofegat de mentides.
On no hi creixen flors i els llops ja no udolen.
Quan tot es pudreix les aus negres ja volen.
Escala les teves pròpies muntanyes, ment i cos lliure d'imposicions.
