Em deixo endur pel vent
Sempre em mostro conscient,
per viure el present.
Sabent que és amb tu,
em deixo endur pel vent.
Deixant volar la ment,
em vesteixo content.
Sabent que és amb tu,
em deixo endur pel vent.
Entrellaçant paraules,
em trobo jo aquí.
Buscant cinc melodies,
amb que poder-t’ho dir.
Imaginant les tardes,
trepitjant el camí.
Sentint a prop els arbres
sense mirar el destí.
El mar sembla cridar,
les ones van trencant.
El color roig del cel,
ell sol es va esfumant.
Pensant en poesia,
com la que escrius en vers.
Cantant-me en sintonia,
amb el que els dos pensem
Autor(es): Marc Serrano
