Embruix
Lliscant per sobre els mars,
seguint antics atzars,
buscant-hi la puresa...
El sol es pon,
i amaga els horitzons,
on les constel·lacions
li prenen la bellesa...
El màgic embruix
que lluu en la foscor,
on no hi ha cap color,
comença el seu dibuix...
Estels a la nit...
Tan blancs...
Tan grans...
Brillants...
Em fan feliç...
Tan blancs...
Tan grans...
Brillants...
Com els d’ahir...
Quan el món ja era antic
i, els somnis, bonics...
Que la llum és aquí...
L’hem d’aconseguir...
Surant als oceans
hi ha abocadors gegants
que embruten la nuesa...
Quan surt el sol,
petrolis i bidons
s’ajunten als racons
i ens mostren la pobresa
d’un món absurd,
on tot és ambició,
on no hi ha cap color
i el temps és massa curt...
Estels a la nit...
Tan blancs...
Tan grans...
Brillants...
Em fan feliç...
Tan blancs...
Tan grans...
Brillants...
Com els d’ahir...
Quan el món ja era antic
i, els somnis, bonics...
Que la llum és aquí...
L’hem d’aconseguir...
El futur és una plana
d’un vell conte que ha existit i una música, llunyana
ens recorda haver-lo escrit...
Autor(es): Gibert d’Artze, David Melgar
