En Pere i el llop
(narrador)
Escolteu!
Aquesta és la història d’en Pere i el llop. No és una història com les altres, és una història
contada amb música gràcies als instruments de l’orquestra. Com? És molt senzill. Cada
personatge del conte serà representat per un instrument, que dirà una petita frase musical,
fàcil de recordar.
Així podrem reconèixer sense esforç: l’ocell, l’ànec, l’avi, els caçadors i naturalment en Pere i
el llop.
Fem una prova?
Per exemple: l’ocell, l’amic d’en Pere, serà la flauta lleugera i refilaire (sona la flauta).
L’infeliç ànec, l’oboè melanconiós (sona l’oboè)
I el gat de potes de vellut, el dolç clarinet (sona el clarinet).
L’avi que remuga sota la barba, el fagot rondinaire (sona el fagot)
Més endavant els caçadors dispararan les escopetes, sentireu llavors els timbals i el bombo
(sonen els timbals i el bombo).
Però havíem oblidat en Pere, el nostre heroi alegre i somrient, escolteu-lo representat pels
instruments de corda de l’orquestra (sonen els violins i violes).
I finalment el gran llop gris que surt del bosc. Escolteu les tres trompes severes i fosques
(sonen les trompes).
Què us sembla? Recordeu bé tots els personatges?
En Pere i el llop, l’ocell, l’ànec, el gat, l’avi i els caçadors. Entesos?
Bé, la història comença:
Un bon dia el petit Pere obrí la porta del jardí i se’n va anar cap els grans prats verds.
(música)
Dalt de la branca més alta d’un arbre molt gros hi havia un ocellet amic d’en Pere.
-Aquí tot és pau. Refilava alegrement
(música).
Tot seguit arribà un ànec balancejant-se molt content perquè en Pere no havia tancat la porta
del jardí. Ho aprofità per ficar-se a l’estany del bell mig del prat.
(música)
Quan va veure l’ànec l’ocellet baixà fins a l’herba i s’aturà al seu costat.
-Però, quina mena d’ocell ets tu què no saps volar?
Li va dir alçant les espatlles.
I l’ànec contestà:
-Quina mena d’ocell ets tu que no saps nedar? i es va capbussar a l’estany.
(música)
Van discutir molt de temps, l’ànec passejant-se per l’aigua i l’ocellet volatejant damunt d’ell.
(música)
De sobte, alguna cosa que es movia per l’herba cridà l’atenció d’en Pere. Era el gat, que
s’acostava d’amagat.
(música)
El gat pensava: L’ocell està distret amb l’ànec, serà el meu dinar d’avui i com un lladre
avançava movent les seves potes de vellut.
(música)
-Atenció!
Cridà en Pere i l’ocell volà ràpidament cap a l’arbre.
(música)
Al mateix temps, des del centre de l’estany, l’ànec dedicava al gat una colla de “cuac, cuacs”
indignats.
(música)
El gat, vinga donar voltes a l’arbre i es deia:
-Val la pena enfilar-se tant amunt?
-Quan jo seré a dalt l’ocell ja haurà volat.
(música)
Aleshores va aparèixer l’avi, No li agradava que en Pere anés al prat.
-És un lloc perillós.
-Si del bosc sortís un llop, que faries tu?
(música)
En Per no va fer cas de les paraules del seu avi, tot assegurant que els nois grans com ell no
tenien por dels llops.
(música)
Però l’avi agafà en Pere d’una mà, se l’emportà a casa i tancà amb clau la porta del jardí.
(música)
Va anar ben just. En Pere acabava de marxar quan un gran llop de color gris sortí del bosc.
(música)
El gat s’enfilà a l’arbre com un llamp.
(música)
L’ànec fugí de l’estany, cridant atabalat.
(música)
Però per molt que volia córrer el llop anava més ràpid. Ja el tenim aquí, ja s’atansa, cada
vegada més a prop, més a prop, l’atrapa. Se l’endu a la boca i se l’empassa d’un cop.
(música)
(Narrador)
I ara recordem que feia tothom:
El gat estava enfilat dalt d’una branca
(música)
L’ocell en una altra, ben lluny del gat, això si.
(música)
Mentre tant el llop no parava de donar voltes a l’arbre, mirant el gat i l’ocell se li feia la boca
aigua.
(música)
Mentre passava tot això darrere la porta del jardí en Pere s’ho mirava sense no gota de por.
(música)
Va córrer cap a la casa, agafà una corda gruixuda i s’enfilà a la paret. Una de les branques de
l’arbre que voltava el llop s’allargava fins a la paret. En Pere posà un peu a la branca i seguí
arbre amunt. Aleshores en Pere va dir a l’ocell:
-Ves a voltejar prop de la boca del llop, però vigila les seves dents
(música)
Amb les seves ales l’ocell gairebé tocava el cap del llop, que saltava furiosament per atrapar-lo
amb les urpes.
(música)
Oh, l’ocell com irritava al llop i quines ganes tenia el llop d’atrapar-lo d’una vegada, però l’ocell
era molt llest i el llop es quedava sempre amb un pam de nas.
(música)
Mentre tant en Pere havia fet un nus escorredor a la corda i la feixa baixar molt a poc a poc.
(música)
Atrapà la cua del llop i estirà amb totes les seves forces.
(música)
El llop en sentir-se caçat començà a fer salts salvatges per veure si se’n podria desfer.
(música)
Però en Pere lligà l’altre cap de la corda a l’arbre i a cada salt del llop el nus escorredor
s’estrenyia més.
(música)
Aleshores els caçadors van sortir del bosc.
(música)
Seguien el rastre del llop i disparaven les seves escopetes.
(música)
En Pere els avisà de l’arbre estant:
-No dispareu!
-L’ocellet i jo ja hem atrapat el llop!
-Ajudeu-nos a dur-lo al parc zoològic.
(música)
I ara, imagineu-vos la marxa triomfal.
(música)
Al davant, en Pere.
(música)
Després venen els caçadors que arrosseguen el llop.
(música)
I més enllà l’avi i el gat. L’avi movia el cap i remugava:
-Valga’m Deu si en Pere no arriba a agafar el llop ! Què hauria passat?
(música)
Damunt de tothom l’ocell volatejava refilant alegrement.
-Què en som de valents en Pere i jo!
-Mireu que hem atrapat!
I si escolteu amb atenció sentireu l’ànec que crida i riu dins del ventre del llop, perquè amb
tanta pressa el llop se l’havia empassat viu.
(música)
Autor(es): Josep Maria Espinàs,
