Epíleg: Vida contínua/ vida alterna
Després d’anys estudiant el seu camí per la vida
l’inventor es va posar a treballar
Fetes totes les comprovacions,
havia escrit la gran conclusió:
La vida contínua
La vida en l’ordre cronològic lineal
tal com la coneixem
des del naixement fins a la mort
limita dràsticament
la capacitat de l’ésser humà per ser plenament feliç.
Segons els estudis del geni, Totes i tots en algun moment de la vida hem estat nostàlgics d’etapes que haviem idealitzat, eliminant-ne sempre les parts negatives.
Per exemple:
Una persona adulta d’uns 35 anys segur que en dies cansats ha enyorat l’infància o la primera adolescència, quan tanmateix aquest indiviu concret, durant l’infància o la primera adolescència havia desitjat ferventment fer-se gran el més ràpidament possible per a poder ser lliure i fer el que li dongués la gana.
En la vida alterna l’inventor vol que el nen que desitja ser adult, pugui visitar la seva propia adultesa, i quan se'n cansi, tornar. I així com un adult cansat de la seva carrera professional es pugui transportar a la jubilació fins avorrir-se. Fins i tot aquesta manera de viure permetria que un individu durant la seva vida anés vivint petits trams de la seva pròpia decadència física final.
L'inventor té una esperança, va concloure les seves teories mirant al cel, fixant-se en un racó llunyà que ni tan sols es pot veure a simple vista, un indret on el temps i l’espai es desordena i pren formes burlesques, enrien se'n del món que coneixem.
Aquest indret, aquest astre, l’ha batejat Saturn Negre
Autor(es): Pol Fuentes
