Era cert
Com una crida infinita que creua barreres,
vibra l’esfera imparable i el cor s’accelera.
L’obscuritat s’escampa a l’espai.
Viure impacient la constant d’un present futurista,
l’absurditat d’un neguit sense causa a la vista.
Reconfortant final res més.
Clarividència,
instant de consciència.
Era cert que el temps ho diria,
era cert, amb temps.
Ha passat el temps que calia?
O no era cert?
Pau rebuscada entre branques que enfilen en l’aire,
l’evolució no s’atura i l’aler se’ns acaba.
Ressuscitant records,
cal esperar el moment just, clar.
Clarividència,
instant de consciència.
Era cert que el temps ho diria,
era cert, amb temps.
Ha passat el temps que calia?
O no era cert?
Autor(es): Enric EZ
