És com
És com el buit que sents a l’estómac
Quan tot just ets al llindar
És com l'olor que ja mai no abandona
Fosses i glàndules i plecs i talls
I a fora el tirador ha perdut el cap
Entre plàstics, crits orgànics, ronya y cartró
I a fora la radiació s'expandeix
I fa aflorar berrugues a l'asfalt
És com l'ofec que obtura la via
I et reté al món dels malsons
És com pensar que això et salvaria
Que és molt pitjor despertar
I a fora la vestal que ja no ho és
Espera asseguda el ranxo d'avui
I a fora tu voldries que hi hagués més
Però la gangrena viu i aviat no quedarà res
I a dins tot es prepara un cop més
Per rebre el final que marca el començament
I és aleshores que saps tot el que sabràs
I que res no separa fora de dins
