Es xeremier des Gorg Blau
En sa nit de més claror
passa a passa, va descalç
dins sa fosca es animals
guaiten per escoltar-lo.
Surt ses nits de lluna plena a sonar...
Arriba fins es Gorg Blau
surt de darrera una alzina
entra dins s'aigua i camina
per damunt sura i no cau.
Surt ses nits de lluna plena a sonar...
D'una cançó en fa un anhel
abans que arribi s'aurora
es seu camí és una estora
on veu, reflectit, el cel.
Surt ses nits de lluna plena a sonar...
Quan vol acabar sa cançó
se fa enfora amb sa música
dedins sa boira se fica
i s'esvaeix es bordó
Surt ses nits de lluna plena a sonar...
