Estrella fugaç
Una nit, no hi ha res prohibit.
entre tu i jo, tu i jo.
I el reflex del teu cos ballant
dins la foscor, sols tu i jo.
I encara sento la olor
dels teus cabells enredats
entre els deliris d’ahir, la teva olor .
I encara sento el desig
mentre arrossego la por
de no tornar-te a tenir, torna el desig.
I et penso de nit
L’espurna se’n va
però miro endavant,
per poder avançar
I endreço el dolor
i ara entenc...
Que ets una estrella fugaç,
que ara vola lliure lluny, dels meus dits.
Una estrella fugaç,
que ha deixat el rastre etern del desig.
I ara els meus ulls, com un far
il·luminen la nit.
Una estrella fugaç,
que ara vola lliure lluny, sense mi.
He guardat tots aquells instants
dins de la ment, a la ment.
Dibuixant a la meva pell
tots els records, entre acords.
I ara ja sé que els teus ulls,
que no em parlaven de tu,
tornen a riure de nou, riuen de nou.
I ara jo visc dels moments,
d’aquella nit en que jo
t’acariciava la pell, la teva pell.
I et penso de nit
L’espurna se’n va
però miro endavant,
per poder avançar
endreço el dolor
i ara entenc...
Que ets una estrella fugaç,
que ara vola lliure lluny, dels meus dits.
Una estrella fugaç,
que ha deixat el rastre etern del desig.
I ara els meus ulls, com un far
il·luminen la nit.
Una estrella fugaç,
que ara vola lliure lluny, sense mi.
Una estrella fugaç!
Una estrella fugaç,
Que ara vola lliure lluny, sense mi.
