Et declare la pau
Si mirar-te és la manera d’existir,
com imaginar la vida sense tu?
Els sospirs, aquells dos gestos delinqüents
i la dignitat dels cossos compartits.
Ser vincle amb algú.
Ser part del que sent.
Ser com som tu i jo.
Despertar junts i menjar-nos aquest món.
Respectar la llibertat de ser com som.
Construir-te cada somni sense mi.
Jo ajudar-te a construir-lo si és com vols.
Si cal un adeu per ser-nos sincers,
et desitjaré tanta sort!
Et declare la pau!
Amb mi o sense mi et mereixes sentir la vida.
L’últim ball el ballarem mirant la mar
on navegaran nous reptes, on la lluna es menja el dia.
Fem per recordar tant com hem viscut.
Sent a cada instant sense por,
per congelar els moments
on habitàvem tu i jo.
Autor(es): Andreu Valor
