Evaporats
Es pon el sol
En el bosc dels misteris.
Es fon el so
I la llum es difumina.
Entre penombres apareixen
Màgies que l’arbrat oculta.
El riu parla,
Petits éssers que desperten
La crisàlida,
Entre danses d’innocència.
De puresa eclosiona,
De polsim cobreix la molsa.
I els estels,
Formant una cúpula
Que protegeix tot el mantell.
I la lluna,
Brillant intensament
Per no perdre’s entre els misteris.
La remor
De secrets que s’intueixen.
Xiuxiueig
De paraules amagades.
La nit amb foscor ho enllaça
I amb la gebra ho amordaça.
L’endemà,
La llum que trenca l’alba
Ho deixa tot emboirat,
Evaporant tots els misteris,
Evaporant tots els misteris,
Evaporant tots els misteris, i veritats!
I els estels...
I els estels...
I la lluna...
... Entre els misteris, i veritats.
