Febrer
Tantes respostes i cap pregunta a fer,
voltes i voltes per acabar al mateix carrer.
Els deserts esdevenen platges.
Anys incerts amagant nous drames, melodrames.
Du’m a ca nostra.
Enguany fa més calor que mai,
els teus finals d’agost contra el meu febrer infinit.
Ara que hem romput el gel, surarem les penes?
La boca treu la fel i ja són verbenes.
Tantes històries i a totes sempre acab darrer,
efímeres revoltes quan ja res pot anar bé.
Estius eterns i desesperança.
Indiferents aguantant les rialles enllaunades.
Du’m a ca nostra.
Notes els calfreds?
Del moment just abans
que tot torni a començar.
Aquest futur fa molta por,
recorda que no som morts,
que m’has tocat i enfonsat:
hem deixat ja de sagnar?
els darrers dies de l’any
fa més calor que mai.
Els teus finals d’agost contra el meu febrer
submergit.
Ara que hem romput el gel, surarem les penes?
La boca treu la fel, darreres verbenes.
