Felicitat de munt
Estava conduint el meu cotxe atrotinat
Buscant un maleït lloc on caure mort i començar de nou
Bé, buscava un per viure-hi, no qualsevol, un bon lloc
Quan vaig veure un cartell que deia “Ets al poble adient”
Resava: “Compri aquí una llar i comprarà felicitat”
Doncs anem, vaig pensar, i vaig aparcar en un segon (es clar!)
Quan vaig baixar del cotxe es sentia una olor especial
Semblava ambientador, que estrany aquesta olor al carrer
Era un lloc ben tranquil, només sentia als ocellets
També a alguna persona, ni massa lluny ni massa a prop
La gent no m'agobiava, però em sentia acompanyat
Semblava un matí de maig, i estàvem per tot sants
Que estrany! Es ben estrany!
Tot sembla de mentida a Felicitat de Munt
El nucli antic del poble semblava tret d´un conte
Amb fleques com aquelles que només veiem als somnis
Si volies un cafè, lo millor de Colòmbia!
Assegut a una terrassa amb el cafè i un periòdic
No hi havia ni un sol cotxe, no hi havia gens de fum
Tot era macrobiòtic, reciclable i ecològic
No senties renecs, no hi havia ni un sol pobre
Ni vailets als semàfors esnifant pegament
Tothom estava content amb aquell ajuntament
I els diumenges a la tarda xocolata a la plaça
Els veïns es saludaven, mai tenien un mal dia
Ni canes, ni panxeta, cartutxeres o alopècia
Que estrany! Es ben estrany!
Tot sembla de mentida a Felicitat de Munt
Amb la mosca al nas, vaig posar-me a investigar
Com podia ser que tot, tot, TOT fos tan perfecte?
Em vaig colar al magatzem d´una fleca d´aquestes
Llavors vaig veure-ho tot, el poble era cartró pedra
Hi havia figurants barrejats amb els veïns
Les dones i els homes i els nens eren tots trets d´un càsting
Si no estaves alegre i t'enxampaven et multaven
I el cel i les muntanyes eren un fons de croma
Vaig escampar la boira com si res, somrient
Però quan era al lloc del cotxe aquest ja no hi era allà
Algú va deixar al terra un smiley amb una nota que deia
“Oblida el que eres, benvingut a Felicitat de Munt!”
Que estrany! Es ben estrany!
Tot sembla de mentida a Felicitat de Munt
