Fer-ho igual
Puc fer-ho igual que ahir
Saber què tens
Només mirant-te els ulls.
Puc parlar i no dir-te res
Desesperar-te d’esperar-me
Fins que no puguis més.
No es tracta de callar més alt
De dir “mai més” i fer-ho igual
Puc parar el món un moment
Fer-te viure i matar-te lentament.
I com ho faràs
Si ara tornes aquí, si a vegades a mi
No em val un “perquè sí”
Seguiràs arrencant-me una part de mi
I a vegades ni així et puc fer veure que sí.
Puc estar sense venir
Negar-t’ho tot igual mentre que et dic que sí
Puc respondre’t amb preguntes,
Escriure’t mil cançons que no parlen de tu,
Venir-te a buscar quan et vaig deixar escapar
Dubtar de tot als dos minuts de tancar la porta.
I com ho faràs
Si ara tornes aquí, si a vegades a mi
no em val un “perquè sí”
Seguiràs arrencant-me una part de mi
I a vegades ni així et puc fer veure que sí.
Ahh... Ahh...
I com ho faràs
Si ara tornes aquí, si a vegades a mi
no em val un “perquè sí”...
I com ho faràs
Si ara tornes aquí, si a vegades a mi
no em val un “perquè sí”
Seguiràs arrancant-me una part de mi
I a vegades ni així et puc fer veure que sí.
Ohh... Ohh...
