Fer-te tremolar
Del túnel surt boira,
s’empassa les hores.
Trencades les roques,
no cal nedar fins a la boia.
Et diria tantes coses, les més maques, les més bones.
Un camí de cabres,
una pista forestal.
El Javi fa mapes;
el Xavi; turisme tropical.
Et diria tantes coses, les més maques, les més bones.
Resumeixo el teu eix vertical
en una simetria
entre una simfonia i l’agonia.
I ara el sol il·lumina el teu eix horitzontal,
i aquí ja és on comença a fer mal.
Torno a tenir ganes de tornar-me a equivocar.
Torno a tenir ganes de fer-te tremolar.
Del llum surt taronja,
no dona al color blanc.
I no sé si agafar el trepant, fer un forat a la paret,
o que caigui tot avall.
Et diria tantes coses, les més maques, les més bones.
Resumeixo el teu llenguatge verbal
en una coincidència
entre una cacofonia i la ironia.
Però ara el sol t’il·lumina l’empremta dactilar,
i aquí ja saps que és on fa mal.
Torno a tenir ganes de tornar-me a equivocar.
Torno a tenir ganes de fer-te tremolar.
De fer-te tremolar, de fer-te tremolar, de fer-te tremolar.
D’enviar-te una postal o de que sembli accidental.
De disfressar-me per Carnaval o de tornar a l’espiral
i fer-te tremolar.
