Fidel al teu estil
No puc parar,
encara que ho intenti els dits repiquen sols
imaginant com ballo movent tot el cos
alliberant els monstres paralitzadors
I tanco els ulls
primer seran els peus després els meus malucs
no em calen moltes classes, jo em sento a gust
i mentre balli sola no trepitjaré ningú
Lluny de l'elegància
acompasso el meu pas a qui vulgui deixar-se anar
Pren més importància
ser fidel al teu estil, escoltar el nostre sentir
Amb actitud
tota manca de tècnica i exactitud
passa a volar pels aires, aires que vénen del sud
d'això, mira, em sembla, en diuen plenitud
Jo t'abraço deixant-te espai,
sense atrapar, que el ball és dialogar en tot moment
L'error és la possibilitat
de trobar-nos de veritat
d'estimar-nos,
d'estripar-nos la carn
Lluny de l’elegància
acompasso el meu pas a qui vulgui deixar-se anar
Pren més importància
ser fidel al teu estil, escoltar el nostre sentir
Lluny de l’elegància
acompasso el meu pas a qui vulgui deixar-se anar
Pren més importància
ser fidel al teu estil, escoltar el nostre sentir
El moviment, codi universal
sincronia del teu batec i el meu
acceptes o prens tu la iniciativa
però la dansa no s’interromp,
no es pot suspendre, sempre està viva.
Larala larala...
