Foc a la deriva
Nit de Dissabte a la pantalla,
una llàgrima als meus ulls
Aparegueres amb la teua llum,
invadires el meu temps
Em deixares sense alé
Ens vas fer reis del no-res
Els dos deuríem deixar de fotre’ns
Tu eres foc a la deriva
I jo el vaixell
Junts vam ser els reis del no-res
Sensació d’adrenalina, els dos cansats
Junts vam ser els reis del no-res
Dos hiverns han passat
La nostra llum no brilla igual
Tan prop i tan lluny de mi
No forme part del teu món
Tot el que hem viscut
S’ha esfumat.
Els dos deuríem deixar de fotre’ns.
Intents fallits més tard
La llum no ens fa brillar
Ara som dos estrel·les
I en mig dels dos un mar
Intents fallits més tard
Tornarem a xocar
Ara som dos estrel·les
I en mig dels dos un mar
De soledat
Tu eres foc a la deriva
I jo el vaixell
Junts vam ser els reis del no-res
Sensació d’adrenalina, els dos cansats
Junts vam ser els reis del no-res
Autor(es): Abisme
