Focs artificials
Venies de lluny i no sabies on anaves,
venia de prop i et tenia lluny.
Veníem de somnis incomplerts,
de mirades i somriures apagats.
Trens deserts
i les mans: la nostra única força.
Ens hem mirat al mirall
amb tot el que sóc, sentint-me teu.
No tinc temps a perdre,
vull perdre’m en el teu temps.
I cridar ben alt als quatre vents
que ets l’inici i també el final,
deixant enrere les meves pors,
abraçant els teus ulls, abraçant la llum.
I esclatar en mil focs artificials,
tan reals com que tu i jo avui
ho som tot i ho farem veritat.
Venies de lluny per arribar aquí avui,
venies mirant-me directament,
sentint que la vida no és res més
que la distància entre els llavis i la pell.
Som passatgers d’aquest tren
que no sabem on s’atura.
Farem de somnis impossibles
la nostra realitat.
No tinc temps a perdre,
vull perdre’m en el teu temps.
I cridar ben alt als quatre vents
que ets l’inici i també el final,
deixant enrere les meves pors,
abraçant els teus ulls, abraçant la llum.
I esclatar en mil focs artificials,
tan reals com que tu i jo avui
ho som tot i ho farem veritat.
Som deserts de foc on caminem descalços,
som gel trencat en mil bocins,
som desastres naturals, som marees i oceans.
Som la fragilitat de les barreres que ens han posat
i un volcà a punt d'esclatar.
I cridar ben alt als quatre vents
que ets l’inici i també el final,
deixant enrere les meves pors,
abraçant els teus ulls, abraçant la llum.
I esclatar en mil focs artificials,
tan reals com que tu i jo avui
ho som tot i ho farem veritat.
I cridar ben alt als quatre vents
que ets l’inici i també el final,
deixant enrere les meves pors,
abraçant els teus ulls, abraçant la llum.
I esclatar en mil focs artificials,
tan reals com que tu i jo avui
ho som tot i ho farem veritat.
