Foscor
Fosc, obscuritat...
Són impactes visuals que no em deixen reposar.
Records llunyans de felicitat compartida, convertits en oblit.
Són moments ocults que no deixen de torturar,
imatges passatgeres que sorgeixen del no rés.
Crec en mi mateix, crec en el que veig...
No et tinc un odi pervers, si un apreciació per ser qui ets.
T'enyoraré, t'estranyaré, però avançaré en pas ferm.
Crec en mi mateix, crec en el que veig...
La teva falta em condiciona.
El pensament més trist m'envaeix.
Foscor, foscor...el retrobament mai desitjat.
Foscor, foscor...es produeix en el pitjor estat.
Crec en mi mateix, crec en el que veig...
No et tinc un odi pervers, si un apreciació per ser qui ets.
T'enyoraré, t'estranyaré, peró avançaré en pas ferm.
Crec en mi mateix, crec en el que veig...
La teva falta em condiciona.
El pensament més trist m'envaeix.
Foscor, foscor...el retrobament mai desitjat.
Foscor, foscor...es produeix en el pitjor estat.
