Fulles De L'Hivern
Estic sol,
La llum s’ha apagat i ara el dia és fosc,
Les idees fan niu a les branques d’un bosc mort i,
La soledat, companya del viatge al més enllà, amb tu fins al final.
I vaig a fer,
Tot allò que un dia vaig pensar,
Les paraules careixen de sentit,
Com les gotes dins la mar.
I pensaré,
En tot allò que un voldria ser,
Les esperances moren,
Com les fulles de l’hivern.
La tristor,
Amarga i aspra rissa del passat,
La filla dels somnis dels que un dia vam despertar i,
La soledat, companya del viatge al més enllà, amb tu fins al final.
