Gent com tu
Gent com tu, present sense futur,
només és un record,
un crit que ve de lluny, abraça’m.
Gent com tu, soldats d’un temps passat,
oblit des d’un racó,
avui no és massa tard.
¿Quién frenó la lluvia y logo?
¿Quién cantó con tanto odio?
Me paso la vida eterna,
sin seguir tu buena estrella.
¿Quién canción, olvido y rostro?
¿Quién robó la voz de otoño?
Siempre abierta y sin temor,
aquella puerta entre tú y yo.
Gent com tu, viatjant de nord a sud,
fugint de la tardor,
buscant aquella pau.
Gent com tu, camins que he viscut,
mirades d’un nadó,
nostàlgia dels meus ulls.
Hi ha moments quan tots els llums s’apaguen,
desig immens de amb tu voler volar.
Recordo la teva passió,
donant-me forces per fer-me més gran.
Jo el que vull és un pot ser i més virtuts
de gent... de gent com tu.
Autor(es): Javier Gil, Pemi Rovirosa
