Gent del llamp
De nou s'encén la flama i cau la nit.
Entra l'agost humit al Camp, temps de collites.
Passem la vida transitant, n'hi ha que busquen cims
I, naltros, fent cançons, hem dit que és la tercera.
Entre oliveres, noves sembres, fent cas als crits.
Som nets d'aquells que fa molts anys que llauren terres.
Ganxets de cor, rebels de mena.
Seguint l'exemple de qui no té res a perdre.
I tornar-hi, torna i passa el setembre,
Temps de principis i finals, es cuina el calendari.
El sol decau sense energia, i tots sabem, ferma certesa,
Que mor l'estiu amb festa al santuari.
Vermut, el sud, quantes lliçons sobre la taula.
Vermut del sud, complicitat amb bona causa.
Costa arrencar, potser comences amb cinquena
Deixa-ho passar, tu fes la teva.
El poble guanya, la mentida no venç la raó
Capgirem els problemes, i fem-los tocar el dos!
L'orgull del sud desperta, ja arriba el nostre torn.
Som fills de l'avellana, la nostra veu és com un tro.
Sentint que amb cada batzegada, hem tornat altra vegada amb aquest fer del vell mestral.
Sentint que a cada cantonada, aquesta terra avui crida: gent del llamp!
Octubre, teixint lligams, cau el fred a palau.
Anhels units i urnes del poble que fan tremolar la nau.
Fa temps que esquerdes desdibuixen la façana
D'aquesta fera centralista que ens escanya.
Fem a peu el camí, rere el fill de Capçanes.
La resistència de tant anys , cal retrobar-la.
Que no sigui l'oblit qui prengui la seva traça.
Volem a Barceló a cada poble i cada plaça!
Novembre amarg, el fred ens pren i de tornada,
Els peus al Baix Gaià i ja ens sentim a casa,
Abraça sincer el vent quan ens bressola
Entre les nits a aquells carrers, perdent les hores.
Cal ser tots sants, bons jans i esperar la condemna
I potser demà el teu fill, entre barrots espera
Què vol aquesta gent? Truquen de matinada.
Altsasu plora amb dignitat, i ens agermana.
El poble guanya, la mentida no venç la raó.
Capgirem els problemes i fem-los tocar el dos.
L'orgull del sud desperta, ja arriba el nostre torn.
Som fills de l'avellana, la nostra veu és com un tro.
Sentint que amb cada batzegada, hem tornat altra vegada
Amb aquest fer i el vell mestral.
Sentint que a cada cantonada, aquesta terra avui crida: gent del llamp!
