Hiperrealisme
M’he despert prest,
hi havia espurnes al cel,
no he menjat gaire,
farà bon temps.
He fet escales
fins hora de partir,
mateixes cares,que t’he de dir...
Mai puc ser jo,
sempre una màscara més,
sempre som l’altre, supòs
que vull quedar bé.
Quan he tornat
poc més enllà de les tres,
t’he escrit aquesta cançó
i no sé com dir-ho...
Torna aviat, torna aviat, torna aviat.
Autor(es): Miquel Vicensastre
