Hui mane jo
Sóc la que camina, la que no sap on va
però em dóna igual, jo camine.
Diuen que si jo ja no estic amb l'edat
però em dóna igual, estic de cine.
Hui mane jo, hui mane jo de mi.
I vaig a fer el que em done la gana.
Perquè hui, mane jo de mi.
I estic farta normes absurdes de la societat.
I estic farta de seguir així plantada en una cua,
espera que espera. Sempre esperant,
que arribe el moment,
eixe moment que no arriba,
que no arriba mai.
Em xarren a l'esquena quan em veuen passar,
però em dóna igual, jo camine.
Amb tantes bovades hi ha pa rebentar,
però em dóna igual, jo m'estime.
Hui mane jo, hui mane jo de mi.
