I entre oliveres somiar
Ha esclatat la Tardor,
els camps semblen mars d'estrelles;
al lluny sento una cançó,
esquellots d’unes ovelles.
El camí fa pujada;
tot sol camino, vaig pujant;
només duc la guitarra
i el silenci em va guiant.
A sota una olivera
hi trobo dormint un follet
caigut de la figuera,
i m'hi he quedat un ratet.
I jo per mi pensava
"els peus, com pesen a ciutat!",
i el futur s'esquerdava
com un mocador esquinçat.
Vora d’ell, els ulls tanco
i la pau se m’emporta,
i les cadenes deixo
penjades en una branca.
Resplendien els bancals.
Jo m’hi volia quedar,
i fer nit als frescals
i, entre oliveres, somiar.
Autor(es): Xavier Baró
