I t'allunyes
Ei mare, no em coneixes? Sóc el teu fill de sempre.
Confús per la demència, m'apropo a les palpentes
i t'allunyes i t'allunyes i cap record s'endreça i t'allunyes.
Els teus ulls es perden en l'horitzó dels dubtes.
Cu-se'm les escletxes i digue'm que em coneixes
però t'allunyes i t'allunyes i cap record s'endreça i t'allunyes.
Explica'm la història, explica'm bé el conte,
el del gegant solitari que a tothom espanta.
Jo sóc el nen qui juga i enfila't a l'arbre, amb el gegant s'abraça
i t'allunyes i t'allunyes i cap record s'endreça i t'allunyes.
Ei mare, no em coneixes? Sóc el teu fill de sempre,
on el crepuscle ens cita, m'estimes, m'estimes i m'oblides, i t'allunyes.
Autor(es): Xavier Iniesta, Eduard Iniesta
