Imperfeccions
Sé que tu també ho sents x4
L'únic segur en la vida és que ser insegur és del més normal, no's ser cap covard, ni res personal,
Ningú pot ser perfecte, la perfecció no's real ni racional,
Vivim sotmesos a complexos, pors i anexos, prejuis...
Indefensos, cels intensos, del veï, el nostre verí...
Ningú pot ser perfecte, ya no'm resferisc a l'aspecte,
Ningú és mai com ell voldria, millor oblida't d'eixe concepte,
Has d'aprendre prompte a acceptar-te, a conviure en els teus defectes,
A ser tú mateix, el teu millor yo, seràs capaç d'este repte?
Sé q'admires, tens els teus ídols, i estàs verda en comparació,
(però) El teus referents són ficció, televisió i imaginació,
Un conglomerat medi-àtic, multinacional i cosmètic,
Un estudi antropològic, per crear un poble sintètic,
Ara tú-escolta el meu càntic, sigues tú, no admet ningun cànvit,
Tens un potencial que és orgàsmic, polifacètic, en cada àmbit
Dóna igual, mai seràs perfecte, ningú ho és, i qué? No's factible,
Tú eres tú, això ja's moltíssim, i creu-me... eres increible... Eh!
Sé que tu també ho sents x4
Sé que tu també ho sents, que eres diferent,
I no vols fer camí seguint a tanta gent,
És enigmàtic, el teu futur no és robòtic,
Però has de saber que el que és diferent sempre és tatxat de caòtic,
Jo ja sé que no és fàcil, ser conscient i fer canvi,
Jo no sóc ningun savi, pero he vist massa pel camí
I ja no crec en res amic, no...
La perfecció és nomès un concepte en un món que és erràtic,
Així que escolta el meu repte, has de ser tu mateix, eh
Ja voràs cóm t'accepten, sent real i correcte,
Respectant els defectes, fent fugir als que intenten ridiculitzar,
Perque no han rebut cap afecte,
I sé que tu també ho sents, que eres diferent
I no et sents conectat en un món que t'ofén, pero espera...
Sempre hi haurà qui t'entenga,
I qui et vullga d'una forma sincera, sé que tu també ho sents
Sé que tu també ho sents x4
Sé que tú també ho sents... Quan t'examines, i et suspens, a tú mateixa,
Per tindre acné en la cara o menjar allò que t'engreixa,
Per estar calv o amb massa pèls, no ser com tú desitges,
I cada-volta que et superes, el trionf et sap a mitges,
Quan t'agrà algú del teu sexe, i sents que el món vos trepitge
Només obrint els ulls, voràs que no has estat a-soles,
Sempre tindràs al teu voltant als que -de-veres-et-volen
I l'autoconfiança fa que, les-penes-s'envolen...
