Islàndia
Mira, desfilen, punts brillants al cel del mes d’agost
Sonen campanes, que trenquen el silenci a mitjanit.
Em deies tu sempre: com seran les nits d’aquell racó de món?
Islàndia, Islàndia
De terres salvatges, de glaceres que es desfan en erupcions.
S’allunyen balenes que canten als nostres fantasmes del passat.
I deies com sempre que això ens farà més forts i que el futur té un nom.
Islàndia, Islàndia
I ens inventem, mil formes d’escapar d’aquí,
però a vegades som més forts del que ens pensem.
I seguirem amb força i sense por de dir
que a vegades som més forts (del que ens pensem). x2
Islàndia, Islàndia, Islàndia, Islàndia.
