L'ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu a ver llençades?
Qui sia, tan se val.
Aquelles dues flors no están pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta,
-elles deuen pensar-;
mes ara el nostre brill al poeta encanta
i això mai morirà”
Autor(es): Joan Maragall, Carles Dordella
