L'anyell de Déu
som les mostres de l’ excels
conscient de si mateix
creacions putrefactes
som ordres d’un immens
no som conscients, divaguem
som merda aquí present
som foscor feta èns
tant sols ens transformem
sols encara, patents s’ens encomanen
creiem en tot i obeïm el que ens demanen
on és aquella puta actitud?
balades negres que trenquen l’acritud
un raig de sol ens enlluerna
obrint l’escletxa de la pròpia consciència
que collons feiem amb el nostre entorn?
ja està bé estem cansats
de ser l’anyell de déu
metamorfosi del subconscient
creient en un mateix
sols encara, patents s’ens encomanen
creiem en tot i obeïm el que ens demanen
on és aquella puta actitud?
balades negres que trenquen l’acritud
un raig de sol ens enlluerna
obrint l’escletxa de la pròpia consciència
que collons feiem amb el nostre entorn?
